Idioma

"Un pessic de valencià". La probabilitat diversa

Valoración del Usuario:  / 0
MaloBueno 

Un lector m’escriu per a mostrar la seua contrarietat perquè el professor de valencià del seu fill, estudiant de Batxillerat, ha tatxat al xicon una expressió que diem habitualment, però que sembla que en l’ensenyament actual no s’accepta. La frase, d’una narració curta, per a un concurs de redacció, era “L’avi va pensar que les claus que hi havia damunt la taula serien de la néta, que se les degué deixar oblidades”. El professor del xaval li va titlar com a incorrecte “serien” perquè, segons ell, la probabilitat no s’ha d’expressar amb el condicional ni amb el futur, sinó amb la perífrasi “deure + ser” i que hauria d’haver escrit “Les claus …‘devien ser’de la néta…”.

Això és la típica i la tòpica repressió pròpia del noucentisme essencialista i del mal dit valencià culte, que es va entregar (i s’entrega) a reprimir la parla natural, principalment, de la “perifèria”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ja fa deu anys que ha establit’, en la Gramàtica normativa valenciana, i en altres documents normatius, que el condicional i el futur també tenen valor de probabilitat, com ho diem en el valencià de sempre, al costat de la més “formal” perífrasi del mateix nom.

Però per a certs sectors, empatxats de la normativa ben conservadora, “Predica Tomàs que amb això et quedaràs”. En castellà tenen la més contundent i, alhora, més bròfega “Predica Antón que me cago en tu sermón”. La nostra és més suau i més fina, però igual de certa i complida en moltíssims casos, perquè hi ha vicariats, amb influència i predicament en l’ensenyament, en certs sectors universitaris i en part del món editorial que no accepten les admissions normatives de la institució valenciana.

La Gramàtica normativa valenciana de l’AVL dóna carta de naturalesa normativa al condicional i al futur de probabilitat, de manera que la frase “Ximo tindrà molts diners, perquè se’n gasta molts” és perfectament correcta, com ho és “deu tindre molts diners”. Precisament en el passatge de la narració comentada al principi, l’autor usa dos expressions de probabilitat, una, amb el mencionat “serien”, i l’altra, amb la perífrasi “se les degué deixar…”, fent un boníssim ús de la rica sinonímia que tenim, sense les restriccions de la normativa conservadora, que tot ho veu incorrecte o embastardit.

Però la culpa d’estes contradiccions no la tenen del tot els ensenyants, sinó els que impedixen que es fomente la divulgació de l’aperturisme normatiu practicat per l’AVL. En el curs passat, una professora em va escriure agraint-me la publicació d’alguna d’estes columnetes i dient-me que no sabia que la preposició “a” era correcta davant de nom de persona, “He vist a Josep per la plaça”, ni que la preposició o adverbi preposicional “baix de”, també ho és, com en les frases “Des de baix de l’escenari les coses es veuen diferents, “Baix del bancal hi ha una bassa”, “El camí cal agarrar-lo des de baix de la serra”, que exemplaritza el Diccionari normatiu valencià.

Falta informació, encara que hi ha qui s’encabota que seguisca faltant-ne, de informació i de formació.

 ENLACES DE INTERÉS Risa

Agenda Teléfonos FeSP-UGT PV
Descarga nuestra APP

 Formación para Afliadas/os

 

 

 

 

 

 

   

 

  

 

 

 

 

 

 

 

 CANAL YOUTUBE

 

 SIGUENOS EN FACEBOOK

  

 ÚLTIMOS TWEETS

 

 

 

   

 

  

 

 

 CANAL YOUTUBE

 

 

SEGUEIX-NOS EN FACEBOOK

 


ÚLTIMS TWEETS

       

         

IR ARRIBA