Idioma

"Un pessic de valencià". ENGORDIR, ACLARIR I ACLARIMENT

Valoración del Usuario:  / 0
MaloBueno 

El pobre verb engordir ha perdut vitalitat, no perquè ningú no engordisca, sinó perquè hi ha parlants que usen engordar; i això per dos causes, principalment. Per interferència i influència del castellà i per la força de la primera conjugació, l’acabada en a, que fagocita, o ho intenta, verbs de la tercera, com el comentat; o de la segona, com defendre, que es veu invadit per defensar, forma normativament correcta, però que a mi em trau de polleguera, perquè va arraconant, a poquet a poquet, el defendre de tota la vida. 

I sobre el no ús d’engordir, fa dos mesos, dalt o baix, un amic “graciós”, d’eixos que es pensen que fan una gràcia, però et trauen un ull, em va dir que l’última vegada que em va vore estava molt prim, però que ara havia “engordat”. Quin borinot! Almenys haguera dit bé el fet de ‘fer tornar gord’ o ‘tornar-se gord’, que és engordir. Eixa forma és com sempre s’ha dit i devem continuar dient, i no com ho va dir l’abegot del meu amic. 

I tenim el refrany-sentència “Engordir per a morir”, que és aplicable a allò que fem amb els animals mengívols, que els engordim per a entregar-los al matador/escorxador, per a, posteriorment, menjar-nos-els, si no som vegetarians; i també podem aplicar l’esmentat refrany a algunes malalties dels humans en què l’engordiment és previ al traspàs a l’altra vida, forma eufemística d’anomenar la mort pura i dura. 

Altres verbs de la segona conjugació com concloure, excloure, difondre, incloure, interrompre, irrompre es veuen marginats per les formes espúries, producte del vent ponental, que tot ho seca, acabades en –ir: concluir, excluir, difundir, incluir, interrumpir, irrumpir. Sigam fidels o lleials a la segona conjugació, i especialmment a les invadides formes acabades amb –re, que és ben genuïnament valencianocatalana (i illenca, no cal dir-ho). 

Un altre verb atacat per una interferència de la llengua veïna és aclarir, que com tots sabem és ‘fer més clar, més clarivident, més nítid, més entenedor, arribar a conéixer la veritat d’una cosa buscant-la fins a descobrir-la’; de manera que aclarim un color, els cabells, la vista, la veu; aclarim també dubtes (o mai els aclarim); aclarim comptes, de vegades; en altres, no massa. Però tant si ens aclarim com si no, el que no hem de fer és deixar que el castellà aclarar invadisca el nostre aclarir de tota la vida, perquè això ja està passant en algun cas. 

Fa catorze o quinze dies en un blog amb textos, en general, ben acurats, vaig vore escrita dos vegades la mateixa classe de pífia: “Els partits no s’aclaren” i “Rajoy no s’aclara en les entrevistes en directe”. Sens dubte al responsable del blog se li degué colar algun familiar jovenet, un pelet interferit. Devia haver escrit “…no s’aclarixen”, i “… no s’aclarix”. I un aclariment, que ve de la forma verbal esmentada aclarir, és l’‘acció d’aclarir’, i ‘explicació que aclarix alguna cosa, que la fa més entenedora’ I mai aclaració.

 ENLACES DE INTERÉS Risa

Agenda Teléfonos FeSP-UGT PV
Descarga nuestra APP

 Formación para Afliadas/os

 

 

 

 

 

 

   

 

  

 

 

 

 

 

 

 

 CANAL YOUTUBE

 

 SIGUENOS EN FACEBOOK

  

 ÚLTIMOS TWEETS

 

 

 

   

 

  

 

 

 CANAL YOUTUBE

 

 

SEGUEIX-NOS EN FACEBOOK

 


ÚLTIMS TWEETS

       

         

IR ARRIBA