Idioma

"Un pessic de valencià". NO MÉS I NOMÉS I ALTRES PARELLES

Valoración del Usuario:  / 0
MaloBueno 

Corregint el text de les instruccions per a l’admissió a un espectacle infantil, veig que en una d’estes deia: “No més xiquets i xiquetes menors de 10 anys, acompanyats de persones adultes”.

L’errada és clara en el no més, que en eixe context ha d’anar junt: només. Pel sentit, sabem que l’espectacle era sols/solament/només per a infants d’edat inferior a 10 anys, però literalment, l’anunci deia que ja no s’admetien xiquets i xiquetes menors d’eixa edat. Justament el contrari del que realment volia dir.

En alguns doblets lingüístics es produïxen errades d’eixes. Fa ja uns quants anys hi hagué una gran partida de contenidors per al reciclatge de cartó, procedents un organisme públic, que portaven adherit el rètol de “NO MÉS CARTÓ”. I axí van estar, molt de temps, pels cantons i altres llocs destinats a l’emplaçament d’eixe mobiliari. Encara com tots sabíem per a què eren eixos depòsits, perquè si haguérem fet cas de l’avís instructor, els cartons.

I axí van estar, molt de temps, pels cantons i altres llocs destinats a l’emplaçament d’eixe mobiliari. Encara com tots sabíem per a què eren eixos depòsits, perquè si haguérem fet cas de l’avís instructor, els cartons els hagérem tornat a casa o escampat per la redor dels contenidors. Només és sinònim de sols, solament, únicament. “Només tinc dos fills”, “Ho fa només per molestar”.

Un altre doblet que sovint dóna lloc a errades és sinó/si no, junt o separat. És junt, sinó,  accentuat gràficament, quan és adverbi i expressa contraposició: “No ha vingut son pare, sinó el germà”, “No anirem al cine, sinó al teatre”. També és junt quan introduïx una afirmació en oposició a allò que s'acaba de negar, “No ho negue, sinó que em reafirme en el que he dit abans”.

És separat quan representa el condicional si més l’adverbi de negació no: “Si no véns, m’enfadaré”, “Si no estudies un poc més, mai aprovaràs”, “Fes el que t’han manat, si no et castigaran”. També és separat quan hi ha la conjunció concessiva si més l’adverbi de negació no, “Si no intel·ligent, almenys és treballador i servicial”.

El doblet sobretot/sobre tot també sol provocar alguna confusió. Sobretot, junt, és un adverbi que significa ‘per damunt de tot, principalment’, “Ella és, sobretot, una gran professional”. “Tots el volien, sobretot els seus empleats”. Pot ser separat en frases com ara “Sobre tot això que m’has dit ja en parlarem”, “La sospita caigué sobre tot el poble”. Com a regla pràctica, podem dir que si llevant el “tot” la frase té pràcticament el mateix sentit, és separat.

En la primera frase, l’expressió sobre tot, seria canviable per “respecte a”, “respecte de”, “pel que fa”, “quant a”. En la segona, seria substituïble per “damunt”. Quan i quant també a vegades els veiem trabucats en algun blog, en whatsapps, i en algun altre tipus de text. Quan, amb “n” final, fa referència a temps, moment, època, “Quan vindrà la xiqueta”, “Això passava quan el iaio vivia”. També en frases com “Quan no diu res, és perquè no té raó”, “Quan no pot ser, no pot ser”. Per la seua banda quant, amb “t” final, representa referències quantitatives “Quant de pa vols”, “¿Quants quilòmetres hi ha de València a Castelló?”.

 

 ENLACES DE INTERÉS Risa

Agenda Teléfonos FeSP-UGT PV
Descarga nuestra APP

 Formación para Afliadas/os

 

 

 

 

 

 

   

 

  

 

 

 

 

 

 

 

 CANAL YOUTUBE

 

 SIGUENOS EN FACEBOOK

  

 ÚLTIMOS TWEETS

 

 

 

   

 

  

 

 

 CANAL YOUTUBE

 

 

SEGUEIX-NOS EN FACEBOOK

 


ÚLTIMS TWEETS

       

         

IR ARRIBA